Visit Vilanova

visitvilanova

Influència indiana a Vilanova i la Geltrú

Amb aires colonials us proposem fer un recorregut pels indrets més destacats de la ruta dels indians a Vilanova i la Geltrú. Passarem per la plaça de la Vila, centre neuràlgic de la ciutat i recorrerem algunes de les cases que en formen part. Parlarem d’història, de comerç, d’arquitectura i també d’ostentació i extravagància. Ens acompanyeu?

Cases Indianes

Breu història dels indians a Vilanova i la Geltrú

És difícil de determinar el nombre exacte de joves vilanovins i de la resta de la comarca del Garraf que van marxar a fer les amèriques al llarg del s. XIX, però Vilanova i la Geltrú va ser durant molts anys coneguda com “l’Havana Xica” degut als forts lligams entre la capital del Garraf i l’illa caribenya. Agermanada amb la ciutat cubana de Matanzas, el nomenclàtor dels carrers vilanovins està farcit de referències a pobles i ciutats cubanes i també a molts dels indians que van fer fortuna i van tornar per reinvertir-la a casa. Des de la família Papiol, passant per Josep Tomàs Ventosa i Francesc Gumà i Ferran, que va arribar a invertir pràcticament fins l’últim dels seus estalvis en fer arribar el ferrocarril a la seva ciutat natal.

Aquest conjunt d’indians van transformar Vilanova tant social com arquitectònicament. Primer, amb les seves obres de caritat i d’infraestructures civils però també per la seva opulència. Carregats de diners, molts indians van voler deixar petjada a través de les seves vivendes i van comptar amb els serveis dels arquitectes més prominents de l’època i dels diferents estils arquitectònics que es van desenvolupar durant el s. XIX.

Què no et pots perdre?

La Plaça de la Vila

És el centre neuràlgic de Vilanova i la Geltrú, seu de l’Ajuntament i escenari de qualsevol acte cultural, festiu o polític de la ciutat. Arreu de Catalunya trobareu molt pocs indrets que concentrin tanta influència indiana com aquesta plaça. De planta rectangular i envoltada d’arcades i palmeres ens trasllada de seguida a l’arquitectura colonial. Tant és així, que ha estat escenari de spots publicitaris de tot tipus on ha representat ser una plaça de qualsevol indret de l’Amèrica Central. Pels més curiosos, el mosaic del terra en forma de petxines en blanc i negre és molt recent, del 1970 i, per tant, no és un dels elements indians que podem destacar. L’arquitecte original de la plaça de la Vila va ser Francesc de Paula del Villar, qui va iniciar les obres de la Sagrada Família abans que un tal Gaudí li prengués la batuta.

L’estàtua de’n Ventosa

Al bell mig de la plaça de la vila trobem l’escultura dedicada a Josep Tomàs Ventosa, l’indià que va comprar els antics terrenys d’un convent de frares caputxins i va fer construir l’edifici de les escoles que serien el gèrmen de l’actual plaça. En pocs anys es va construir l’edifici que actualment acull l’Ajuntament de la Vila i algunes de les cases que també tenen clara influència indiana. Ventosa va emigrar a Cuba amb tan sols 12 anys i allà va construir tot un imperi comercial tèxtil. Va ser alcalde de la ciutat de Matanzas en dues ocasions on també va construir diferents centres educatius. De fet, a Matanzas trobem una rèplica exacta de la mateixa estàtua que presideix la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. Desconeixem si també aquesta estàtua és objecte de tot tipus de bromes durant la setmana de Carnaval.

La casa Olivella

La cantonada de la plaça de la Vila amb l’avinguda Francesc Macià acull unas de les joies de l’arquitectura indiana a Vilanova i la Geltrú. Es tracta de la casa Olivella, residència de Francesc Olivella i Samà i que encara conserva una sala de ball on podem contemplar els frescos originals a les parets i els sostres. Igual que l’edifici principal de l’Ajuntament, és d’estil romàntic amb pilastres estriades i diferents elements decoratius molt destacables, com les motllures. Aquest edifici va ser la seu de la primera estació telefònica de Vilanova i la Geltrú. Posteriorment va acollir un hotel i una clínica i avui en dia hi trobareu comerços i dependències municipals.

La casa de les columnes trencades

La Casa Ramona i Maynés (1860) o, popularment coneguda, Casa de les Columnes Trencades, encara conserva alguns elements originals del convent de frares caputxins i un oratori privat restaurat per Josep M.  Jujol . El seu element més característic són les dues columnes tallades que hi ha al vestíbul de l’edifici penjant dels dos extrems d’un arc. Diu la tradició que són fruit d’una aposta del propietari segons la qual encara que es tallessin les columnes la casa restaria intacta.

I si t’has quedat amb ganes de més...

Casa Junqué

Aquest edifici acull actualment una de les escoles de Vilanova i la Geltrú, però va ser construït l’any 1868 per l’arquitecte Josep Salvany Juncosa per encàrrec de l’indià Ramon Junqué i Escofet. Es tracta d’un edifici neoclàssic, un dels corrents artístics que es van desenvolupar durant el s.XIX i és un dels exemples més grandiosos de les mansions construïdes a Vilanova i la Geltrú amb les fortunes provinents d’ultramar. Com a curiositat, en aquesta casa va néixer l’any 1893 l’artista Enric Cristòfol Ricard i Nin a qui està dedicada una altra plaça de la ciutat.

Francesc Gumà i Ferran

No podíem acabar aquest article sense esmentar la figura de Francesc Gumà i Ferran. La petjada Gumà a Vilanova i la Geltrú no es pot resumir en un sol edifici sino que va transformar totalment la seva ciutat natal. No només va ser un dels principals impulsors del comerç marítim entre Vilanova i Matanzas sinó que va reinvertir tota la seva fortuna en dotar la seva ciutat de les infraestructures necessàries per esdevenir una ciutat moderna. La seva determinació (i fortuna) va aconseguir l’enllaç ferroviari entre Barcelona i Vilanova a través dels túnels del Garraf. Va ser l’impulsor del Banc de Vilanova, va allargar la Rambla Principal i hi va plantar els plataners i va dissenyar abans que Ildefons Cerdà ho fes a Barcelona, els plans de l’Eixample Gumà per planificar la futura expansió de Vilanova i la Geltrú. Justament la cantonada entre la Rambla i la carretera general hi podreu veure una placa commemorativa d’algunes de les seves fites.

Qualsevol moment de l’any és adequat per fer aquesta ruta dels indians per Vilanova i la Geltrú. Només ens cal passejar, perdre’ns pels seus carrers i imaginar-nos vestint roba de lli i un para-sol per traslladar-nos a aquells anys on tot era possible i només calia imaginar-lo.

Marta Pérez
Periodista, comunicació corporativa i blogger

Tots els museus de Vilanova i la Geltrú en un sol bitllet.

El #ticketmuseusvng, el tiquet dels museus de Vilanova i la Geltrú permet l’entrada a tots els equipaments de la ciutat al preu reduït de 10 euros.

Oriol Castro: “El millor ingredient del xató és poder-lo compartir”

Dijous Gras a Vilanova i la Geltrú és sinònim de xatonada, l’àpat que obre la porta a la setmana de Carnaval, set dies de disbauxa que seran aquest any menys festius però no menys saborosos. Mentre triturem la salsa i planifiquem la merengada nocturna, hem parlat amb el cuiner Oriol Castro sobre el gran plat de la gastronomia local: el xató.

Xató de Vilanova i la Geltrú

Una menja contundent, una recepta que suscita rivalitats i fomenta la competitivitat però sobretot que ens porta a trobar-nos davant d’una taula i compartir l’autèntic esperit del Carnaval. El xef sitgetà Oriol Castro ha viscut la rivalitat del xató des de dins, ja que l’any 2017 va ser ambaixador del xató i va tenir oportunitat de recórrer el Garraf i el Penedès fent una de les coses que més ens agrada: menjar, tastar i contrastar opinions. Totes les varietats de xató són extraordinàries”, ens explica, i “cadascú defensa a capa i espasa la del seu poble”. Qui podria imaginar que un plat podria generar tanta controvèrsia?

Aprofitant el bo i millor de l’horta vilanovina i els productes procedents del mar sorgeix el xató, un plat complert, sinònim de festa i companyia i amb una particularitat que et convida a tastar tants xatons com pobles hi ha arreu del Penedès. Un plat amb arrels comunes i variants locals, però…  és prou conegut arreu de Catalunya? El xef Oriol Castro creu que no, tot i que “s’està fent una gran feina perquè es conegui encara més. Perquè a vegades, el món és molt gran i és molt petit, i a vegades tothom no sap que el xató és un plat que té moltes variants”

Castro fa una crida a fer un any més la Ruta del Xató i recórrer Vilanova, Sitges, Vilafranca i el Vendrell coneixent les diferents varietats de xató i els diferents ingredients que podem trobar. “A totes les zones que tenim és diferent i té característiques diferents. Jo crec que és una cosa molt maca perquè la gent la conegui”

El xató suma la tradició marinera amb el consum de verdures de temporada. Qui no conegui el plat podria pensar erròniament que el xató és una mena d’amanida.

“Si diem que el xató és simplement una amanida ens quedaríem una mica curts. Jo crec que és un plat molt complert, és un plat de mar i muntanya, un plat de l’horta, té l’escarola i la picada de la salsa de xató. Ametlla, avellana, all, nyora, els ingredients que cada zona concreta té i està enriquit amb productes com el bacallà, la tonyina, l’anxova, que li donen aquest toc de mar i muntanya tan especial i tan diferencial”, afirma Castro. Cal no oblidar que, a banda de seguir fil per randa la recepta de cada localitat, cadascú li dóna sempre el seu toc personal.

Una recepta per cada vila

Oriol Castro va poder comprovar en primera persona la competitivitat inherent a les diferents varietats del xató. “Soc ben conscient que els més puristes defensen a capa i espasa la seva versió. Ho vaig viure a la meva pròpia pell i vaig tenir la sort de tastar i gaudir, de poder ser al Vendrell, a Vilanova, a Vilafranca i també a Sitges. La competència també és sana i és bona i fa que guardem aquestes tradicions. La gent, però, és molt purista; per cascuna de les zones el seu xató és el millor. I no cal desmerèixer cap de les altres varietats”.

Després del seu paper com a ambaixador del xató l’any 2017, el xef aconsella fer la ruta sencera i gaudir de les característiques de cada plat: “això és el més maco de la cuina, que amb els mateixos ingredients podem transformar un plat totalment diferent. Jo sempre ho dic, els macarrons que fan totes les mares són totalment diferents entre ells i tots són bons. Això és el més maco i amb la salsa de xató encara més”. “M’enrecordo quan anàvem en aquesta Ruta del Xató per veure els concursos on s’havia de fer la salsa de xató i cadascú tenia el seu truquet. Això era el més divertit i maco”.

Tot i ser un dels xefs més reconeguts a tot Catalunya i la seva àmplia experiència davant dels restaurants Disfrutar a Barcelona i Compartir a Cadaqués, Castro va quedar sorprès per la rivalitat sana que hi ha entre pobles” i per la tradició de “guardar els orígens de cada poble”. “La tradició no s’ha de perdre mai i s’està aconseguint perquè veies concursos de gent joveneta i nens petits que els ensenyaven a fer xató i això és el més bonic, que passi de pares a fills”.

Un plat per gaudir en bona companyia

El menú tradicional d’una xatonada consta de xató, truites i merenga. Però ha de ser sempre tan canònic o hi ha espai per la innovació? Oriol Castro no ho dubta i afirma rotundament que sí: “Jo crec que de tot s’ha de conservar la seva vessant tradicional però també és veritat que tot el podem versionar o donar-li un toc modern per donar més visibilitat. A la cuina creativa, a la cuina moderna sí que es poden fer aquests plats tradicionals modernitzats, canviats, però sempre tenint a l’horitzó quin és el seu origen. Podem jugar i fer creativitat amb un plat com pot ser el xató perquè té un marge. Nosaltres en el Disfrutar vem fer un ravioli de salsa de xató. Sempre es pot fer alguna cosa en l’alta gastronomia”.

El cuiner sitgetà no vol decantar-se per una varietat o altra, “seria una falta de respecte”, però afirma que hi ha un ingredient comú a totes les varietats i que és el més important: compartir. “Crec que és l’ingredient que ens faltaria, que tenim ganes de recuperar. És posar aquest plat a la taula i poder-lo compartir amb llibertat, amb la família, amb els amics. El xató defineix molt bé aquest concepte, de poder tenir una muntanya de truites o no, poder-lo compartir… és la festa! Jo m’enrecordo al 2017 quan vam fer aquesta Ruta del Xató que vam compartir moltes coses amb molta gent i això era el més maco. Jo crec que potser mancarà en aquests moments aquest ingredient, oi?, que és el compartir aquest plat tan bonic, compartir aquesta taula, la sobretaula, parlar… M’enrecordo molt d’aquestes classes que vam fer amb gent, les demostracions, i que parlaves amb gent gran, amb gent jove, i això era maco, jo crec que aquest és l’ingredient que falta actualment aquest any i que desitjo i esperem tots que el 2022, ja no el 2021, puguem celebrar un any de xató més complert i més rodó”.

“Moltes gràcies per venir”

En un moment especialment dur per la restauració, Oriol Castro no vol pecar d’optimisme excessiu. “Aquest any ha sigut una muntanya russa. Vam començar molt bé el 2020, fins al març que ens van tancar, vam tenir moments de nerviosisme, de què passarà… Dos mesos, després es va allargar i vam haver de tancar tots els restaurants. A l’estiu vam tornar a obrir, crèiem que tornàvem a remuntar després ens van tornar a tancar, vam fer take away… Ha sigut un any molt dur i la restauració està molt tocada. Són moments difícils, durs, nosaltres personalment tenim el Compartir tancat a Cadaqués. Són moments difícils però també és veritat que hem d’agrair a tota la gent que està anant als restaurants i hem de felicitar-los. A molta gent els dic: “Moltes gràcies per venir” perquè ens estan donant suport. En aquests moments anar a un restaurant és una font de suport molt important, de la mateixa manera que anar a comprar a una botiga i comprar una peça de roba per donar feina a la gent que tenim al nostre voltant, a l’economia de proximitat”.

Tot i això, vol donar un missatge per a tots els restauradors: entre tots ens en sortirem, hem de tirar endavant, no hem de defallir. Vindran moments millors per a tots i tirarem endavant tots junts. Al final, ni millor restaurant ni pitjor restaurant, ni un bar, tots som iguals i tots hem de remar per aguantar aquest país i tirar endavant”.

Al final, diu Castro, “ l’important és tenir salut. La millor fórmula és tenir un bon xató i una bona salut”.

Així doncs, morters amunt i merenga preparada, no tindrem Carnaval, però a Vilanova i la Geltrú, ningú no ens podrà treure la xatonada. Bon Carnaval!!!

Gràcies per llegir el post!
Comparteix-ho en les teves xarxes socials

Video Entrevista Visit Vilanova

Marta Pérez
Periodista, comunicació corporativa i blogger

Benvinguts a Visit Vilanova

Ha arribat el gran moment

Després de mesos de preparació ha arribat el gran moment: benvinguts a Visit Vilanova, la nova marca comercial de Vilanova i la Geltrú. Sota aquest paraigües promocionarem els diferents sectors econòmics de la ciutat amb un missatge uniforme dirigit als nostres visitants actuals però també als futurs. Més que mai, volem concentrar tots els recursos disponibles en la promoció conjunta de Vilanova i la Geltrú, incentivant el consum i impulsant la comercialització de la gran varietat de productes i serveis que ofereixen les nostres empreses i entitats.
Scroll to Top

After
work

Vilanova i la Geltrú

18/11/2021
18:30 a 21:00h