Visit Vilanova

arqueologia

Conjunto arqueológico de Adarró: Un día

Al final del paseo marítimo de Ribes Roges, en el núcleo urbano de Vilanova i la Geltrú, se encuentra el yacimiento arqueológico de Darró o Adarró. En época ibérica fue uno de los poblados más importantes de la cultura cosetana, y durante el Imperio Romano fue una de las principales villas de la zona.

Joan Garcia Targa, apassionat arqueòleg

Hoy es un conjunto arqueológico visitable donde los adultos pueden revivir la historia de Vilanova y los pequeños disfrutarán con las actividades familiares. Nos lo explica Joan Garcia Targa, apasasionado arqueólogo contratado por el Servicio de Patrimonio Arqueológico Local de la Diputación de Barcelona que podréis conocer en persona si vais a alguna de las visites gratuïtes que hace todos los fines de semana y festivos en Adarró. También podéis concertar con él alguna visita entre semana.

Vilanova mil años antes de Vilanova

¿Cuál és la historia de este yacimiento?

El yacimiento de Adarró se descubrió a finales de los setenta o principios de los ochenta del siglo XX. A raíz de la construcción de unos apartamentos primero se hicieron una serie de hallazgos de unos restos de enterramiento romano. Más adelante, a mediados de los ochenta, con la construcción de otros bloques de apartamentos empezaron a salir restos constructivos pertenecientes a un poblado ibérico. 

¿Qué instituciones se cuidan actualmente del conjunto arqueológico?

Al final esta parte ibérica la acabó comprando la Diputación de Barcelona, que le da mantenimiento y organiza las visitas. También hay una parte de propiedad municipal, que es una parte ibérica pero con un asentamiento romano encima. Dentro del mismo yacimiento tenemos una parte privada, el Xalet del Nin en el cerro de Sant Gervasi. Actualmente, se hacen bodas y eventos, y se han rodado películas de miedo… De vez en cuando también lo visitamos, porque cada vez que se han hecho obras en el Xalet o en su jardín han salido restos íberos. Por lo tanto, el yacimiento de Adarró es mucho más extenso que la parte que se visita.

¿De qué época datan las diferentes ruinas de Adarró?

Sabemos que la parte más alta, en la zona del Xalet del Nin, es la más antigua. Allí hemos encontrado cerámicas de los siglos V a IV antes de Cristo. Son cerámicas de origen griego que llegan aquí a Vilanova Adarró por medio del comercio con Empúries. Y a partir del siglo IV se empiezan a establecer en la vertiente de la colina que corre paralela a la línea de la costa, que en aquel momento se encontraba 150 metros más lejos. Allí había un tipo de zona industrial. Durante las excavaciones se vio que había un barrio de herreros y un barrio de ceramistas, es decir que estaban organizados cómo si fueran gremios medievales, según las actividades laborales que hacían.

¿Cuándo llegan los romanos?

Todo este poblado ibérico continúa hasta el siglo I antes de Cristo, que es cuando Adarró empieza a tener una ocupación romana y el poblado ibérico se abandona. Los romanos construyen encima de una parte del que había sido el poblado antiguo. Empiezan a construir lo que se llama una villa romana, que es un tipo de masía, para entendernos. En ella hay hornos para hacer ánforas y envasar el vino que producían por esta zona, hay almacenes, prensas… toda una instalación industrial o preindustrial. Las villas romanas eran básicamente centros de explotación vitivinícolas. Y como que este negocio funciona muy bien, al cabo de un tiempo el propietario podía acceder a una serie de bienes y de herramientas de construcción y de espacios que no estaban al alcance de todo el mundo. Esto se puede ver en una parte que se restauró en 2017. Ya cuando se hizo la vía del tren en 1880 aparecieron columnas, capiteles, fragmentos de mosaicos… toda una serie de elementos que indican que había un espacio con cierto lujo. Es una villa de algún señor que debía de tener una primera residencia en Tarragona o en Barcelona. Seguramente tenía un “masover” o algún encargado que le explotaba el terreno, la viña, el olivo, los cereales… y él venía de vez en cuando a recoger los beneficios.

Los niños pueden disfrutar de la visita ensuciándose las manos en un taller de construcción tradicional y una actividad de introducción a la arqueología.

Actividad familiar en vilanova i la geltrú

Construyendo como los íberos de Adarró

Ahora ofrecéis talleres familiares pensados para los niños y niñas. ¿En qué consiste la actividad de construcción?

Se llama “Construimos como los íberos de Adarró”. Consiste en hacer muros de “tovot”, mezclando arcilla con paja y agua. Los niños se ensucian que no veas, pero se lo pasan muy bien. Construyen un poco como lo hacían los íberos. Meten esta arcilla con agua y paja dentro de unos moldes y hacen un tipo de baldosas o ladrillos de arcilla que con dos tres días de sol se seca y se endurece. Este era el material y la manera de hacer de los íberos de aquí en Adarró. Hoy cuando haces la visita lo que ves son los restos de las casas. Hay una calle donde las casas estaban hechas una parte de piedra, que es la que se ha conservado, y el resto, es decir las paredes, el techo y hasta una primera planta estaban hechos de arcilla, de “tovot”. Todo esto no se ha conservado, y lo que vemos es como el esqueleto, como la cimentación de las casas. Llegan hasta un metro veinte como máximo, pero serían mucho más altas.

Hagamos de arqueólogos por un día

¿Y el taller “Arqueólogo por un día”?

Tenemos un “sorral”. Es decir, un rectángulo donde hemos puesto arena especial y una cuadrícula. Y hemos enterrado allí una serie de réplicas. Explicamos a los niños un poco el método ecológico, para que no se limiten a hacer agujeros, sino que vayan bajando a poquito a poquito… Y a partir de los objetos que encuentran y según la forma que tienen comentamos cuál podría ser su función y hablamos de la vida cotidiana en la antigüedad. También les explicamos qué tipo de piezas encontramos en las excavaciones y de donde provienen: Ibiza, Cartago, Grecia, Roma… Hay que destacar que estos talleres se efectúan gracias a la colaboración desinteresada de Josep Carbonell Vidallet, jubilado y estudiante de Humanidades de la UNED que derrocha una gran pasión y empatía con los niños y no tan niños.

Si te está gustando el post, compártelo en tus redes sociales!

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on telegram

Objetos de origen griego, ibicencos, cartaginés…

¿En qué podríamos decir que se diferencia Adarró de otros yacimientos del Garraf o de Catalunya?

Es un lugar que tiene una continuidad de uso, es decir, está ocupado desde el siglo V antes de Cristo, en época ibérica, hasta el siglo VI después de Cristo. Es decir, durante más de mil años vivió gente allí. Otro aspecto interesante es el comercio. En las excavaciones han ido saliendo objetos de producción propia de Adarró, como cerámicas, vasos, joyas, cazuelas, ánforas, jarras… Y también objetos que vienen de otros lugares del Mediterráneo: Griegos, ibicencos, cartagineses, italianos, del sur de Francia y otras zonas de la península Ibérica, de la Bética y Andalucía, sobre todo.

¿Cómo identificamos el origen de cada objeto?

La cerámica es un invento fantástico que parece que esté hecho por los arqueólogos, porque desde el neolítico ha ido cambiando de técnicas de elaboración, y también tiene una vertiente iconográfica y decorativa. Es un objeto cotidiano que llega prácticamente hasta hoy en día y ha seguido modas a lo largo del tiempo. Por ejemplo, en época griega estaban sobre todo barnizadas de color negro, con unas figuras espectaculares y una calidad brutal. Todo esto está muy bien estudiado en Grecia y en otros yacimientos de países europeos, y se puede precisar mucho si una pieza es de la primera mitad del IV o de la segunda mitad del III, porque seguían unas modas y unos temas muy concretos. Después, en época romana, la cerámica pasa de los colores negruzcos a un tipo rojizo anaranjado de color chocolate que se llaman “sigil·lades” porque a veces llevaban un sello de alfarero. Tienen mucha menos calidad que las piezas griegas, que son increíbles, pero tenían mucha más difusión, porque los romanos lo hacían todo en plan industrial. En determinadas épocas se ponía de moda decorar con conejos o con gladiadores o con escenas eróticas… Y estos lapsus de tiempos están muy bien precisados, con márgenes de veinte años.

El misterio Estefanos

¿Hay alguna pieza que sea especialmente emblemática de las que se han encontrado en Adarró?

Aquí se ha descubierto de todo. De restos ibéricos se ha descubierto un altar pequeño donde hacían la cremación ritual de perfumes. De época romana se ha descubierto por ejemplo un fragmento de reloj de sol, y hace unos años, en 2018, encontramos lo que se llama una ofrenda de fundación. Los romanos, igual que otras muchas culturas de la antigüedad, cuando hacían una obra nueva o una reforma de una casa importante, hacían una ofrenda. Enterraban una jarra de cerámica muy sencilla con un huevo de gallina adentro. Porque el huevo de gallina era un símbolo, un elemento relacionado con la fertilidad. Y en este entierro hacían un ritual con que pedían ayuda a los dioses y los antepasados para que aquella casa funcionara bien: Que las tierras fueran fértiles y tuvieran una buena producción, que las mujeres de la familia también fueran fértiles… La particularidad de esta jarra que descubrimos en 2018 es que salió prácticamente entera, excepto por un golpecito, y había más de medio huevo conservado. Pero lo más interesante es que, al limpiar la parte exterior, salió un grafito en griego con el nombre de una persona: Estefanos.

¿Por qué está en griego y no en latín? 

En época romana la gente que tenía mucho dinero ponía a sus hijos profesores de origen griego. Cuando Roma conquista Grecia a mediados del siglo II antes de Cristo, llegaron a Roma muchos esclavos cultos, y muchas familias los pusieron a cargo de sus hijos. Les enseñaban matemáticas, literatura, filosofía y griego.

¿Quién podría ser este Estefanos? 

Nosotros tenemos dos hipótesis. Una, que fue el propietario o el hijo del propietario de la villa romana. Hay una segunda hipótesis que es más romántica pero poco probable, que es que fuera un esclavo de confianza, un profesor. Y que, al acabar de hacer el ritual de aquella ofrenda, la familia le pidiera a este señor que acabara de enterrar la pieza. Y Estefanos, con una espátula, habría escrito su nombre antes de enterrarla. Esta hipótesis es más romántica, pero es menos posible.

El topónimo Darró o Adarró proviene de la lengua indoeuropea y hace referencia a dos accidentes geográficos: el “pequeño cerro” de Sant Gervasi, y “el agua en movimiento” de los humedales que había antiguamente en la zona.

Uno de los yacimientos más excavados de Catalunya

¿Dónde se exhiben las piezas encontradas en Adarró?

Hay una parte que está en el Museo Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que es básicamente una pinacoteca pero, también alberga una miscelánea de colecciones de todo signo de China, India, Filipinas, América Central, Egipto… Y entre estas colecciones hay una vitrina con piezas de Adarró.

¿Existen planes de seguir con las excavaciones en Adarró?

Junto con Ampurias, Ullastret y Olèrdola, Adarró es uno de los yacimientos catalanes que se lleva excavando de forma continuada durante más tiempo. Desde que se descubrió a finales de los setenta prácticamente se ha excavado ininterrumpidamente. La última campaña fue un campo de trabajo en 2019. En 2020 y 2021 quedó cortado por el COVID-19. Y este año supongo que sí que podemos volver a poner en marcha las excavaciones.

Actividad con niños en vilanova i la geltrú

Datos prácticos

El poblado ibérico y la villa romana de Darró o Adarró, se extiende por el final del paseo marítimo de Ribes Roges, a ambos lados de la vía del tren, y por el cerro de Sant Gervasi.

Actualmente, es visitable una parte de los restos ibéricos situados al pie del cerro. Corresponden básicamente a un barrio artesanal que tuvo la actividad más grande los siglos II y I aC. Hay una calle principal con aceras de piedra y porches. En ambos lados hay una serie de edificios donde la planta baja estaba dedicada a la actividad artesana y en el primer piso se situaban las viviendas. 

En la finca contigua se puede visitar también la parte urbana de la villa romana establecida a comienzo del siglo II dC.

Además, el conjunto arqueológico organiza una serie de actividades extraordinarias como recreaciones históricas (Noche de los Museos, fin de semana Ibérico o Jornadas Europeas del Patrimonio), visitas escolares y otros colectivos, visitas al Xalet del Nin… Todas estas iniciativas promovidas por la Diputación de Barcelona y el Ayuntamiento de Vilanova son gratuitas.

¡Gracias para leer, compartir en tus redes sociales y comentar!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on telegram
Telegram
Share on email
Email
Laura Rangel
Periodista

Conjunt arqueològic d’Adarró: un dia

Al final del passeig marítim de Ribes Roges, al nucli urbà de Vilanova i la Geltrú, s’hi troba el jaciment arqueològic de Darró o Adarró. En època ibèrica va ser un dels poblats més importants de la cultura cossetana, i durant l’Imperi Romà va ser una de les principals vil·les romanes de la zona.

Joan Garcia Targa, apassionat arqueòleg

Avui és un conjunt arqueològic visitable on els adults poden reviure la història de Vilanova i els més petits gaudiran amb les activitats familiars. Ens ho explica Joan Garcia Targa, apassionat arqueòleg contractat pel Servei de Patrimoni Arqueològic Local de la Diputació de Barcelona que podreu conèixer en persona si aneu a alguna de les visites gratuïtes que fa tots els caps de setmana i festius a AdarróTambé podeu concertar amb ell alguna visita entre setmana.

Vilanova mil anys abans de Vilanova

Quina és la història del jaciment?

El jaciment d´Adarró es va descobrir a finals dels setanta o principis dels vuitanta del segle XX.  Arran de la construcció d’uns apartaments primer es van fer una sèrie de troballes d’unes restes d’enterrament romà. Més endavant, a mitjans dels vuitanta, amb la construcció d’uns altres blocs d’apartaments van començar a sortir restes constructives pertanyents a un poblat ibèric. 

Quines institucions tenen cura actualment del conjunt arqueològic?

Al final aquesta part ibèrica la va acabar comprant la Diputació de Barcelona, que li dona manteniment i organitza les visites. També hi ha una part de propietat municipal, que és una part ibèrica però amb un assentament romà a sobre. Dins el mateix jaciment tenim una part privada, el Xalet del Nin al turó de Sant Gervasi. Actualment, es fan bodes i esdeveniments, i s’hi han rodat pel·lícules d´intriga… De tant en tant també el visitem, perquè cada vegada que s’han fet obres al xalet o al seu jardí hi han sortit restes iberes. Per tant, el jaciment d´Adarró és molt més extens que la part que es visita. 

De quina època daten les diferents ruïnes d’Adarró?

Sabem que la part més alta, a la zona del Xalet del Nin, és la més antiga. Allà hi hem trobat ceràmiques dels segles V a IV abans de Crist. Són ceràmiques d’origen grec que arriben aquí a Vilanova Adarró per mitjà del comerç amb Empúries. I a partir del segle IV es comencen a establir al vessant del turonet que corre paral·lel a la línia de la costa, que en aquell moment es trobava 150 metres més lluny. Allà hi havia una mena de zona industrial. Durant les excavacions es va veure que hi havia un barri de ferrers i un barri de ceramistes, és a dir que estaven organitzats com si fossin gremis medievals, segons les activitats laborals que feien. 

Quan arriben els romans?

Tot aquest poblat ibèric continua fins al segle I abans de Crist, que és quan Adarró comença a tenir una ocupació romana i el poblat ibèric s’abandona. Els romans construeixen a sobre d’una part del que havia estat el poblat antic. Comencen a construir el que es diu una vil·la romana, que és una mena de masia, per entendre’ns. En ella hi ha forns per fer àmfores i envasar el vi que produïen per aquesta zona, hi ha magatzems, premses… tota una instal·lació industrial o preindustrial. Les vil·les romanes eren bàsicament centres d’explotació vitivinícoles. I com que aquest negoci funciona molt bé, al cap d’un temps el propietari podia accedir a una sèrie de béns i d’eines de construcció i d’espais que no estaven a l’abast de tothom. Això es pot veure una part que es va restaurar l’any 2017. Ja quan es va fer la via del tren el 1880 van aparèixer columnes, capitells, fragments de mosaics… tota una sèrie d’elements que indiquen que hi havia un espai amb un cert luxe. És una vil·la d’algun senyor que devia tenir una primera residència a Tarragona o a Barcelona. Segurament tenia un masover o algun encarregat que li explotava el terreny, la vinya, l’olivera, els cereals… i ell venia de tant en tant a recollir els beneficis.

La canalla pot gaudir de la visita embrutant-se les mans a un taller de construcció tradicional i una activitat d’introducció a l’arqueologia.

Actividad familiar en vilanova i la geltrú

Construint com els ibers d´Adarró

Ara oferiu tallers familiars pensats per a la mainada. En què consisteix l’activitat de construcció?

Es diu “Construïm com els ibers d’Adarró”. Consisteix a fer murs de tovot, barrejant argila amb palla i aigua. Els nens s’embruten que no vegis, però s’ho passen molt bé. Construeixen una mica com ho feien els ibers. Fiquen aquesta argila amb aigua i palla dins uns motlles i fan una mena de rajoles o totxos d’argila que amb dos tres dies de sol s’asseca i s’endureix. Aquest era el material i la manera de fer dels ibers d’aquí a Adarró. Avui quan fas la visita el que veus són les restes de les cases. Hi ha un carrer que les cases eren una part feta amb pedra, que és la que s’ha conservat, i la resta, és a dir les parets, el sostre i fins a una primera planta eren fets d’argila, de tovot. Tot això no s’ha conservat, i el que veiem és com l’esquelet, com la cimentació de les cases. Arriben fins a un metre vint com a màxim, però serien molt més altes.

Fem d’arqueòlegs per un dia

I  el taller “Arqueòleg per un dia”?

Tenim un sorral. És a dir, un rectangle on hi hem posat sorra especial i una quadrícula. I hem enterrat allà una sèrie de rèpliques. Expliquem als nens una mica el mètode ecològic, perquè no es limitin a fer forats, sinó que vagin baixant a poquet a poquet… I a partir dels objectes que troben i segons la forma que tenen comentem quina podria ser la seva funció i parlem de la vida quotidiana a l’antiguitat. També els expliquem quin tipus de peces trobem a les excavacions i d’on provenen: Eivissa, Cartago, Grècia, Roma… Cal destacar que aquests tallers s’efectuen gràcies a la col·laboració desinteressada d’en Josep Carbonell Vidallet, jubilat i estudiant d’Humanitats de la UNED que aboca una gran passió i empatia amb els nens i no tants nens  i no tan nens.

Si t'està agradant el post, comparteix-lo en les teves xarxes socials!

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Share on whatsapp
Share on telegram

Objectes d’origen grec, eivissenc, cartaginès…

En què podríem dir que es diferencia Adarró d’altres jaciments del Garraf o de Catalunya?

És un lloc que té una continuïtat d’ús és a dir està ocupat des del segle V abans de Crist, en època ibèrica, fins al segle VI després de Crist. És a dir, durant més de mil anys va viure gent allà.
Un altre aspecte interessant és el comerç. A les excavacions han anat sortint objectes de producció pròpia d’Adarró, com ceràmiques, gots, joies, cassoles, àmfores, gerres… I també objectes que venen d’altres llocs de la Mediterrània: grecs, eivissencs, cartaginesos, italians, del sud de França i d’altres zones de la península Ibèrica de la Bètica i Andalusia sobretot.

Com identifiqueu l’origen de cada objecte?

La ceràmica és un invent fantàstic que sembla que estigui fet pels arqueòlegs, perquè des del neolític ha anat canviant de tècniques d’elaboració, i també té un vessant iconogràfic i decoratiu. És un objecte quotidià que arriba pràcticament fins avui en dia i ha seguit modes al llarg del temps. Per exemple, en època grega eren sobretot envernissades de color negre, amb unes figures espectaculars i una qualitat brutal. Tot això està molt ben estudiat a Grècia i a altres jaciments de països europeus, i es pot precisar molt si una peça és de la primera meitat del IV o de la segona meitat del III, perquè seguien unes modes i uns temes molt concrets. Després, en època romana, la ceràmica passa dels colors negrosos a un tipus vermellós ataronjat de color xocolata que es diuen sigil·lades perquè a vegades portaven un segell de terrissaire. Tenen molta menys qualitat que les peces gregues, que són increïbles, però tenien molta més difusió, perquè els romans ho feien tot en pla industrial. En determinades èpoques es posava de moda decorar amb conills o amb gladiadors o amb escenes eròtiques… I aquests lapsus de temps estan molt ben precisats, amb marges de vint anys.

El misteri Estefanos

Hi ha alguna peça que sigui especialment emblemàtica de les que s’hi han trobat a Adarró?

Aquí s’ha descobert de tot. De restes ibèriques s’hi ha descobert un altar petit on feien la cremació ritual de perfums. D’època romana s’ha descobert per exemple un fragment de rellotge de sol, i fa uns anys, el 2018, vam descobrir el que es diu una ofrena de fundació. Els romans igual que moltes altres cultures de l’antiguitat quan feien una obra nova o una reforma d’una casa important, feien una ofrena. Enterraven una gerra molt senzilla de ceràmica amb un ou de gallina a dins. Perquè l’ou de gallina era un símbol un element relacionat amb la fertilitat. I en aquest enterrament feien un ritual amb què demanaven ajuda als déus i els avantpassats perquè aquella casa funcionés bé: que les terres fossin fèrtils i tinguessin una bona producció, que les dones de la família també fossin fèrtils… La particularitat d’aquesta gerra que vam descobrir el 2018 és que va sortir pràcticament sencera, excepte per un copet, i hi havia més de mig ou conservat. Però el més interessant és que, en netejar la part exterior, va sortir un grafit en grec amb el nom d’una persona: Estefanos. 

Per què està en grec i no en llatí? 

En època romana la gent que tenia molts diners posava als seus fills professors d’origen grec. Quan Roma conquereix Grècia a mitjans del segle II abans de Crist van arribar a Roma molts esclaus cultes, i moltes famílies els van posar a càrrec dels seus fills. Els ensenyaven matemàtiques, literatura, filosofia i grec. 

Qui podria ser aquest Estefanos? 

Nosaltres tenim dues hipòtesis. Una, que va ser el propietari o el fill del propietari de la vil·la romana. Hi ha una segona hipòtesi que és més romàntica però poc probable, que és que fos un esclau de confiança, un professor. I que, en acabar de fer el ritual d’aquella ofrena, la família li demanés a aquest senyor que acabés d’enterrar la peça. I Estefanos, amb una espàtula, hi hauria escrit el seu nom abans d’enterrar-la. Aquesta hipòtesi és més romàntica, però és menys possible.

El topònim Darró o Adarró prové de la llengua indoeuropea i fa referència a dos accidents geogràfics: el “petit turó” de Sant Gervasi, i “l’aigua en moviment” dels aiguamolls que hi havia antigament a la zona.

Un dels jaciments més excavats de Catalunya

Les peces trobades a Adarró on s’exhibeixen?

Hi ha una part que està a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que és bàsicament una pinacoteca, però, també alberga una miscel·lània de col·leccions de tot signe de la Xina, l’Índia, Filipines, Amèrica Central, Egipte… I entre aquestes col·leccions hi ha una vitrina amb peces d´Adarró. 

Existeixen plans de seguir les excavacions a Adarró?

Juntament amb Empúries, Ullastret i Olèrdola, Adarró és un dels jaciments catalans que es porta excavant de forma continuada durant més temps. Des que es va descobrir a finals dels setanta pràcticament s’ha excavat ininterrompudament. L’última campanya va ser un camp de treball el 2019. El 2020 i 2021 va quedar tallat per la COVID-19. I aquest any suposo que sí que podem tornar a engegar les excavacions. 

Actividad con niños en vilanova i la geltrú

Dades pràctiques

El poblat ibèric i la vil·la romana de Darró o Adarró, s’estén pel final del passeig marítim de Ribes Roges, a ambdós costats de la via del tren, i pel turó de Sant Gervasi.

Actualment, és visitable una part de les restes ibèriques situades al peu del turó. Corresponen bàsicament a un barri artesanal que va tenir l’activitat més gran els segles II i I aC. Hi ha un carrer principal amb voreres de pedra i porxos. A banda i banda hi ha una sèrie d’edificis on la planta baixa estava dedicada a l’activitat artesana i al primer pis se situaven els habitatges.

A la finca contigua es pot visitar també la part urbana de la vil·la romana establerta a començament del segle II dC.

A més, el conjunt arqueològic organitza un seguit d’activitats extraordinàries com recreacions històriques (Nit dels Museus, cap de Setmana Ibèric o Jornades Europees del Patrimoni), visites escolars i d’altres col·lectius, visites al Xalet del Nin… Totes aquestes iniciatives promogudes per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Vilanova són gratuïtes.

Gràcies per llegir, compartir en les teves xarxes socials i comentar!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on telegram
Telegram
Share on email
Email
Laura Rangel
Periodista
Scroll to Top

After
work

Vilanova i la Geltrú

18/11/2021
18:30 a 21:00h
× Info