Influència indiana a Vilanova i la Geltrú

Amb aires colonials us proposem fer un recorregut pels indrets més destacats de la ruta dels indians a Vilanova i la Geltrú. Passarem per la plaça de la Vila, centre neuràlgic de la ciutat i recorrerem algunes de les cases que en formen part. Parlarem d’història, de comerç, d’arquitectura i també d’ostentació i extravagància. Ens acompanyeu?

Cases Indianes

Breu història dels indians a Vilanova i la Geltrú. És difícil de determinar el nombre exacte de joves vilanovins i de la resta de la comarca del Garraf que van marxar a fer les amèriques al llarg del s. XIX, però Vilanova i la Geltrú va ser durant molts anys coneguda com “l’Havana Xica” degut als forts lligams entre la capital del Garraf i l’illa caribenya. Agermanada amb la ciutat cubana de Matanzas, el nomenclàtor dels carrers vilanovins està farcit de referències a pobles i ciutats cubanes i també a molts dels indians que van fer fortuna i van tornar per reinvertir-la a casa. Des de la família Papiol, passant per Josep Tomàs Ventosa i Francesc Gumà i Ferran, que va arribar a invertir pràcticament fins l’últim dels seus estalvis en fer arribar el ferrocarril a la seva ciutat natal. Aquest conjunt d’indians van transformar Vilanova tant social com arquitectònicament. Primer, amb les seves obres de caritat i d’infraestructures civils però també per la seva opulència. Carregats de diners, molts indians van voler deixar petjada a través de les seves vivendes i van comptar amb els serveis dels arquitectes més prominents de l’època i dels diferents estils arquitectònics que es van desenvolupar durant el s. XIX.

Què no et pots perdre?

La Plaça de la Vila

És el centre neuràlgic de Vilanova i la Geltrú, seu de l’Ajuntament i escenari de qualsevol acte cultural, festiu o polític de la ciutat. Arreu de Catalunya trobareu molt pocs indrets que concentrin tanta influència indiana com aquesta plaça. De planta rectangular i envoltada d’arcades i palmeres ens trasllada de seguida a l’arquitectura colonial. Tant és així, que ha estat escenari de spots publicitaris de tot tipus on ha representat ser una plaça de qualsevol indret de l’Amèrica Central. Pels més curiosos, el mosaic del terra en forma de petxines en blanc i negre és molt recent, del 1970 i, per tant, no és un dels elements indians que podem destacar. L’arquitecte original de la plaça de la Vila va ser Francesc de Paula del Villar, qui va iniciar les obres de la Sagrada Família abans que un tal Gaudí li prengués la batuta.

L’estàtua de’n Ventosa

Al bell mig de la plaça de la vila trobem l’escultura dedicada a Josep Tomàs Ventosa, l’indià que va comprar els antics terrenys d’un convent de frares caputxins i va fer construir l’edifici de les escoles que serien el gèrmen de l’actual plaça. En pocs anys es va construir l’edifici que actualment acull l’Ajuntament de la Vila i algunes de les cases que també tenen clara influència indiana. Ventosa va emigrar a Cuba amb tan sols 12 anys i allà va construir tot un imperi comercial tèxtil. Va ser alcalde de la ciutat de Matanzas en dues ocasions on també va construir diferents centres educatius. De fet, a Matanzas trobem una rèplica exacta de la mateixa estàtua que presideix la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. Desconeixem si també aquesta estàtua és objecte de tot tipus de bromes durant la setmana de Carnaval.

La casa Olivella

La cantonada de la plaça de la Vila amb l’avinguda Francesc Macià acull unas de les joies de l’arquitectura indiana a Vilanova i la Geltrú. Es tracta de la casa Olivella, residència de Francesc Olivella i Samà i que encara conserva una sala de ball on podem contemplar els frescos originals a les parets i els sostres. Igual que l’edifici principal de l’Ajuntament, és d’estil romàntic amb pilastres estriades i diferents elements decoratius molt destacables, com les motllures. Aquest edifici va ser la seu de la primera estació telefònica de Vilanova i la Geltrú. Posteriorment va acollir un hotel i una clínica i avui en dia hi trobareu comerços i dependències municipals.

La casa de les columnes trencades

La Casa Ramona i Maynés (1860) o, popularment coneguda, Casa de les Columnes Trencades, encara conserva alguns elements originals del convent de frares caputxins i un oratori privat restaurat per Josep M. Jujol . El seu element més característic són les dues columnes tallades que hi ha al vestíbul de l’edifici penjant dels dos extrems d’un arc. Diu la tradició que són fruit d’una aposta del propietari segons la qual encara que es tallessin les columnes la casa restaria intacta.

I si t’has quedat amb ganes de més...

Aquest edifici acull actualment una de les escoles de Vilanova i la Geltrú, però va ser construït l’any 1868 per l’arquitecte Josep Salvany Juncosa per encàrrec de l’indià Ramon Junqué i Escofet. Es tracta d’un edifici neoclàssic, un dels corrents artístics que es van desenvolupar durant el s.XIX i és un dels exemples més grandiosos de les mansions construïdes a Vilanova i la Geltrú amb les fortunes provinents d’ultramar. Com a curiositat, en aquesta casa va néixer l’any 1893 l’artista Enric Cristòfol Ricard i Nin a qui està dedicada una altra plaça de la ciutat.

Casa Junqué

Aquest edifici acull actualment una de les escoles de Vilanova i la Geltrú, però va ser construït l’any 1868 per l’arquitecte Josep Salvany Juncosa per encàrrec de l’indià Ramon Junqué i Escofet. Es tracta d’un edifici neoclàssic, un dels corrents artístics que es van desenvolupar durant el s.XIX i és un dels exemples més grandiosos de les mansions construïdes a Vilanova i la Geltrú amb les fortunes provinents d’ultramar. Com a curiositat, en aquesta casa va néixer l’any 1893 l’artista Enric Cristòfol Ricard i Nin a qui està dedicada una altra plaça de la ciutat.

Francesc Gumà i Ferran

No podíem acabar aquest article sense esmentar la figura de Francesc Gumà i Ferran. La petjada Gumà a Vilanova i la Geltrú no es pot resumir en un sol edifici sino que va transformar totalment la seva ciutat natal. No només va ser un dels principals impulsors del comerç marítim entre Vilanova i Matanzas sinó que va reinvertir tota la seva fortuna en dotar la seva ciutat de les infraestructures necessàries per esdevenir una ciutat moderna. La seva determinació (i fortuna) va aconseguir l’enllaç ferroviari entre Barcelona i Vilanova a través dels túnels del Garraf. Va ser l’impulsor del Banc de Vilanova, va allargar la Rambla Principal i hi va plantar els plataners i va dissenyar abans que Ildefons Cerdà ho fes a Barcelona, els plans de l’Eixample Gumà per planificar la futura expansió de Vilanova i la Geltrú. Justament la cantonada entre la Rambla i la carretera general hi podreu veure una placa commemorativa d’algunes de les seves fites.

Qualsevol moment de l’any és adequat per fer aquesta ruta dels indians per Vilanova i la Geltrú. Només ens cal passejar, perdre’ns pels seus carrers i imaginar-nos vestint roba de lli i un para-sol per traslladar-nos a aquells anys on tot era possible i només calia imaginar-lo.