Un dels actius gastronòmics més preuats de Vilanova i la Geltrú és el peix. Conegut arreu de Catalunya, el seu origen és la dàrsena pesquera de Vilanova, des d’on diàriament surten 56 barques a pescar. Seitons, lluç, llenguado, sípia, pop, tonyina i, com no, gambes. S’hi han arribat a pescar fins a 140 espècies de peixos diferents.
El port de Vilanova destaca per la varietat i no pas per la quantitat. També per la cura amb la que es tracta el producte, les capses de fusta per no fer mal el peix, el gel fabricat directament al port que no deixa residus i la venda directa del producte. Del mar a la taula amb el mínim d’intermediaris.
El peix de Vilanova i la Geltrú és reconegut arreu, tot i que, segons el Patró Major de la Confraria de Pescadors, Jaume Carnicer, els pescadors comencen a ser una espècie en perill d’extinció. Actualment són al voltant de 200, un número molt menor que fa tres o quatre dècades, en part per la duresa de la professió i, en part, pels avenços tecnològics que permeten escurçar les tripulacions.
Ser pescador és un estil de vida. El pescador neix, no se’n fa. Són generacions senceres les que s’han dedicat a la pesca i que encara mantenen la tradició. Difícilment entrarà a l’ofici algú que vingui de fora o que sigui aliè al port. De la xerrada amb el Patró Major de la Confraria de Pescadors, destaquem la passió amb la que parla del seu ofici, l’amor amb el que descriu els estris mariners i els diferents mètodes de pesca. Ens explica que a Vilanova i la Geltrú es practiquen totes les arts pesqueres, tant de superfície com de profunditat, i que això permet arribar a pescar tanta varietat d’espècies marines.
Veure descarregar les barques al port és un viatge al passat. Tot i la tecnologia que incorpora cada vaixell, la pesca no deixa de ser un ofici artesanal. El peix es descarrega a mà, capsa a capsa, i va directe cap a la subhasta. És tan fresc que tan sols es percep un lleuger aroma a mar. Des que arriba la barca a la seva distribució no passen més de 2 o 3 hores. Llamàntols vius, gambes que ni tan sols s’han acabar d’envermellir, besucs amb els ulls brillants, tots directes a la subhasta i cap al restaurant o la peixateria.
La subhasta del peix de Vilanova i la Geltrú és un Wall Street de petit format, un amfiteatre a les riqueses del mar que van passant per la cinta davant dels ulls dels futurs compradors. Els assistents són els habituals: algun majorista, les parades del Mercat de Vilanova i molts restaurants. Tots es coneixen entre ells i van a buscar el bo i millor. A Vilanova no hi ha lloc pel peix de segona categoria, ja sigui llenguado o seitó, serà acabat de pescar. En els darrers anys, el Port de Vilanova i la Geltrú s’ha tornat més accessible gràcies a la subhasta on-line, que es produeix simultàniament a la presencial i que facilita la feina a molts restauradors, fins i tot vilanovins, que eviten desplaçar-se i reben el peix a domicili.
Hi ha qui diu que el peix de Vilanova i la Geltrú és car, una afirmació que no comparteixen els pescadors locals. Des de la Confraria de Pescadors ens expliquen que els costos de mantenir una flota pesquera són altíssims.
Només el combustible suposa el 40% de les despeses mensuals d’un vaixell i les quotes pesqueres no faciliten que el pescador pugui guanyar-se millor la vida.
La burocràcia, diu Jaume Carnicer, està suposant una trava molt gran per al sector pesquer que veu limitada la seva activitat per normatives estatals i sovint europees que no tenen en compte les particularitats locals.
La Confraria de Pescadors afirma rotundament que sí i que els pescadors vilanovins ja fa molts anys que en són conscients. El propi Port compta amb contenidors per reciclar les tones de deixalla que troben els vaixells sota les aigües mediterrànies i ja fa anys que té un sortidor de combustible que es gestiona localment. També es respecten les vedes per recuperar algunes espècies, com la que ha afectat durant uns anys la pesca de la tonyina vermella. Ara, però, l’espècie està totalment recuperada fins al punt que és un perill per la resta de peixos, ja que els tonyines són grans depredadors.
El Patró de la Confraria de Pescadors explica que
Hi ha altres aspectes menys estudiats que estan afectant l’activitat pesquera. És el cas de l’acidesa de l’aigua i de la seva temperatura, que no para d’augmentar any rere any. Tots aquests factors fan que la pesca sigui una professió difícil però no menys apassionant.
La tecnologia també permet que es pugui pescar a més distancia i més profunditat com és el cas de la gamba vermella, que es pesca a prop dels 1.000 metres de fondària. D’aquí el seu preu, és un producte molt difícil d’aconseguir i gastronòmicament extraordinari. És, sens dubte, un dels productes més atractius de la pesca local.
Vilanova i la Geltrú no es pot explicar sense el seu port. El moll i la seva cultura formen part de l’ADN de la ciutat, una vila que va ser marinera molt abans que industrial. Any rere anys, però, l’activitat pesquera va perdent força.
Altres ports catalans han aconseguit en els darrers anys una major estabilitat econòmica comercialitzant els seus propis productes elaborats. És el cas de la Confraria de Roses que comercialitza un conegut fumet de peix.
És aquest el futur del port de Vilanova i la Geltrú?
Jaume Carnicer no ho descarta, però creu que encara falta empenta. De moment, la principal preocupació dels pescadors vilanovins és la gran reconversió pesquera que ha d’arribar per part d’Europa fent que la pesca torni a ser una activitat competitiva i sostenible. També preocupa el relleu generacional; la majoria dels pescadors són de mitjana edat i costa engrescar les noves generacions tot i que encara hem pogut veure dos o tres joves fent honor a la professió familiar.
“Si no fem canvis, no hi haurà millores”, afirma el Patró Major de la Confraria de Vilanova i la Geltrú. Cal mirar al futur amb optimisme però també prenent consciència de la realitat del sector, adoptant les mesures que siguin viables per mantenir aquesta professió centenària i protegint l’art de la pesca com un sector essencial.
Acabem la visita al moll pesquer de Vilanova i la Geltrú fent un darrer cop d’ull a les barques, les xarxes de pesca estirades a l’entrada del port i les antigues casetes dels pescadors que encara fan de magatzem per a molts treballadors. Hem fet un viatge al passat amb una mirada al futur, hem passejat per barques de fusta amb la tecnologia més puntera i hem parlat amb els pescadors mentre descarregaven tonyines, raps, crancs i sípies. Hem estat testimonis de com es subhasta el peix que acaba d’arribar al port i ens han ensenyat el gel que fabriquen per conservar-lo. I, per sobre de tot, hem respirat mar.
Llarga vida al peix de Vilanova i la Geltrú!
Descobreix Vilanova i la Geltrú a través del nostre lloc web, on trobaràs allotjaments familiars, emocionants activitats, exquisida gastronomia, enriquidora cultura i una àmplia oferta de compres. Planifica les teves vacances perfectes amb nosaltres i aprofita l’experiència de compra única que la ciutat té per oferir!