Quina és la història del jaciment?

El jaciment d´Adarró es va descobrir a finals dels setanta o principis dels vuitanta del segle XX.  Arran de la construcció d’uns apartaments primer es van fer una sèrie de troballes d’unes restes d’enterrament romà. Més endavant, a mitjans dels vuitanta, amb la construcció d’uns altres blocs d’apartaments van començar a sortir restes constructives pertanyents a un poblat ibèric. 

Quines institucions tenen cura actualment del conjunt arqueològic?

Al final aquesta part ibèrica la va acabar comprant la Diputació de Barcelona, que li dona manteniment i organitza les visites. També hi ha una part de propietat municipal, que és una part ibèrica però amb un assentament romà a sobre. Dins el mateix jaciment tenim una part privada, el Xalet del Nin al turó de Sant Gervasi. Actualment, es fan bodes i esdeveniments, i s’hi han rodat pel·lícules d´intriga… De tant en tant també el visitem, perquè cada vegada que s’han fet obres al xalet o al seu jardí hi han sortit restes iberes. Per tant, el jaciment d´Adarró és molt més extens que la part que es visita. 

De quina època daten les diferents ruïnes d’Adarró?

Sabem que la part més alta, a la zona del Xalet del Nin, és la més antiga. Allà hi hem trobat ceràmiques dels segles V a IV abans de Crist. Són ceràmiques d’origen grec que arriben aquí a Vilanova Adarró per mitjà del comerç amb Empúries. I a partir del segle IV es comencen a establir al vessant del turonet que corre paral·lel a la línia de la costa, que en aquell moment es trobava 150 metres més lluny. Allà hi havia una mena de zona industrial. Durant les excavacions es va veure que hi havia un barri de ferrers i un barri de ceramistes, és a dir que estaven organitzats com si fossin gremis medievals, segons les activitats laborals que feien. 

Quan arriben els romans?

Tot aquest poblat ibèric continua fins al segle I abans de Crist, que és quan Adarró comença a tenir una ocupació romana i el poblat ibèric s’abandona. Els romans construeixen a sobre d’una part del que havia estat el poblat antic. Comencen a construir el que es diu una vil·la romana, que és una mena de masia, per entendre’ns. En ella hi ha forns per fer àmfores i envasar el vi que produïen per aquesta zona, hi ha magatzems, premses… tota una instal·lació industrial o preindustrial. Les vil·les romanes eren bàsicament centres d’explotació vitivinícoles. I com que aquest negoci funciona molt bé, al cap d’un temps el propietari podia accedir a una sèrie de béns i d’eines de construcció i d’espais que no estaven a l’abast de tothom. Això es pot veure una part que es va restaurar l’any 2017. Ja quan es va fer la via del tren el 1880 van aparèixer columnes, capitells, fragments de mosaics… tota una sèrie d’elements que indiquen que hi havia un espai amb un cert luxe. És una vil·la d’algun senyor que devia tenir una primera residència a Tarragona o a Barcelona. Segurament tenia un masover o algun encarregat que li explotava el terreny, la vinya, l’olivera, els cereals… i ell venia de tant en tant a recollir els beneficis.