Conjunt arqueològic d’Adarró: un dia
Al final del passeig marítim de Ribes Roges, al nucli urbà de Vilanova i la Geltrú, s’hi troba el jaciment arqueològic de Darró o Adarró. En època ibèrica va ser un dels poblats més importants de la cultura cossetana, i durant l’Imperi Romà va ser una de les principals vil·les romanes de la zona.
Avui és un conjunt arqueològic visitable on els adults poden reviure la història de Vilanova i els més petits gaudiran amb les activitats familiars. Ens ho explica Joan Garcia Targa, apassionat arqueòleg contractat pel Servei de Patrimoni Arqueològic Local de la Diputació de Barcelona que podreu conèixer en persona si aneu a alguna de les visites gratuïtes que fa tots els caps de setmana i festius a Adarró. També podeu concertar amb ell alguna visita entre setmana.
Vilanova mil anys abans de Vilanova
Quina és la història del jaciment?
El jaciment d´Adarró es va descobrir a finals dels setanta o principis dels vuitanta del segle XX. Arran de la construcció d’uns apartaments primer es van fer una sèrie de troballes d’unes restes d’enterrament romà. Més endavant, a mitjans dels vuitanta, amb la construcció d’uns altres blocs d’apartaments van començar a sortir restes constructives pertanyents a un poblat ibèric.
Quines institucions tenen cura actualment del conjunt arqueològic?
Al final aquesta part ibèrica la va acabar comprant la Diputació de Barcelona, que li dona manteniment i organitza les visites. També hi ha una part de propietat municipal, que és una part ibèrica però amb un assentament romà a sobre. Dins el mateix jaciment tenim una part privada, el Xalet del Nin al turó de Sant Gervasi. Actualment, es fan bodes i esdeveniments, i s’hi han rodat pel·lícules d´intriga… De tant en tant també el visitem, perquè cada vegada que s’han fet obres al xalet o al seu jardí hi han sortit restes iberes. Per tant, el jaciment d´Adarró és molt més extens que la part que es visita.
De quina època daten les diferents ruïnes d’Adarró?
Sabem que la part més alta, a la zona del Xalet del Nin, és la més antiga. Allà hi hem trobat ceràmiques dels segles V a IV abans de Crist. Són ceràmiques d’origen grec que arriben aquí a Vilanova Adarró per mitjà del comerç amb Empúries. I a partir del segle IV es comencen a establir al vessant del turonet que corre paral·lel a la línia de la costa, que en aquell moment es trobava 150 metres més lluny. Allà hi havia una mena de zona industrial. Durant les excavacions es va veure que hi havia un barri de ferrers i un barri de ceramistes, és a dir que estaven organitzats com si fossin gremis medievals, segons les activitats laborals que feien.
Quan arriben els romans?
Tot aquest poblat ibèric continua fins al segle I abans de Crist, que és quan Adarró comença a tenir una ocupació romana i el poblat ibèric s’abandona. Els romans construeixen a sobre d’una part del que havia estat el poblat antic. Comencen a construir el que es diu una vil·la romana, que és una mena de masia, per entendre’ns. En ella hi ha forns per fer àmfores i envasar el vi que produïen per aquesta zona, hi ha magatzems, premses… tota una instal·lació industrial o preindustrial. Les vil·les romanes eren bàsicament centres d’explotació vitivinícoles. I com que aquest negoci funciona molt bé, al cap d’un temps el propietari podia accedir a una sèrie de béns i d’eines de construcció i d’espais que no estaven a l’abast de tothom. Això es pot veure una part que es va restaurar l’any 2017. Ja quan es va fer la via del tren el 1880 van aparèixer columnes, capitells, fragments de mosaics… tota una sèrie d’elements que indiquen que hi havia un espai amb un cert luxe. És una vil·la d’algun senyor que devia tenir una primera residència a Tarragona o a Barcelona. Segurament tenia un masover o algun encarregat que li explotava el terreny, la vinya, l’olivera, els cereals… i ell venia de tant en tant a recollir els beneficis.
La canalla pot gaudir de la visita embrutant-se les mans a un taller de construcció tradicional i una activitat d’introducció a l’arqueologia.
Construint com els ibers d´Adarró
Ara oferiu tallers familiars pensats per a la mainada. En què consisteix l’activitat de construcció?
Es diu “Construïm com els ibers d’Adarró”. Consisteix a fer murs de tovot, barrejant argila amb palla i aigua. Els nens s’embruten que no vegis, però s’ho passen molt bé. Construeixen una mica com ho feien els ibers. Fiquen aquesta argila amb aigua i palla dins uns motlles i fan una mena de rajoles o totxos d’argila que amb dos tres dies de sol s’asseca i s’endureix. Aquest era el material i la manera de fer dels ibers d’aquí a Adarró. Avui quan fas la visita el que veus són les restes de les cases. Hi ha un carrer que les cases eren una part feta amb pedra, que és la que s’ha conservat, i la resta, és a dir les parets, el sostre i fins a una primera planta eren fets d’argila, de tovot. Tot això no s’ha conservat, i el que veiem és com l’esquelet, com la cimentació de les cases. Arriben fins a un metre vint com a màxim, però serien molt més altes.
Fem d’arqueòlegs per un dia
I el taller “Arqueòleg per un dia”?
Tenim un sorral. És a dir, un rectangle on hi hem posat sorra especial i una quadrícula. I hem enterrat allà una sèrie de rèpliques. Expliquem als nens una mica el mètode ecològic, perquè no es limitin a fer forats, sinó que vagin baixant a poquet a poquet… I a partir dels objectes que troben i segons la forma que tenen comentem quina podria ser la seva funció i parlem de la vida quotidiana a l’antiguitat. També els expliquem quin tipus de peces trobem a les excavacions i d’on provenen: Eivissa, Cartago, Grècia, Roma… Cal destacar que aquests tallers s’efectuen gràcies a la col·laboració desinteressada d’en Josep Carbonell Vidallet, jubilat i estudiant d’Humanitats de la UNED que aboca una gran passió i empatia amb els nens i no tants nens i no tan nens.
Si t'està agradant el post, comparteix-lo en les teves xarxes socials!
Objectes d’origen grec, eivissenc, cartaginès…
En què podríem dir que es diferencia Adarró d’altres jaciments del Garraf o de Catalunya?
És un lloc que té una continuïtat d’ús és a dir està ocupat des del segle V abans de Crist, en època ibèrica, fins al segle VI després de Crist. És a dir, durant més de mil anys va viure gent allà.
Un altre aspecte interessant és el comerç. A les excavacions han anat sortint objectes de producció pròpia d’Adarró, com ceràmiques, gots, joies, cassoles, àmfores, gerres… I també objectes que venen d’altres llocs de la Mediterrània: grecs, eivissencs, cartaginesos, italians, del sud de França i d’altres zones de la península Ibèrica de la Bètica i Andalusia sobretot.
Com identifiqueu l’origen de cada objecte?
La ceràmica és un invent fantàstic que sembla que estigui fet pels arqueòlegs, perquè des del neolític ha anat canviant de tècniques d’elaboració, i també té un vessant iconogràfic i decoratiu. És un objecte quotidià que arriba pràcticament fins avui en dia i ha seguit modes al llarg del temps. Per exemple, en època grega eren sobretot envernissades de color negre, amb unes figures espectaculars i una qualitat brutal. Tot això està molt ben estudiat a Grècia i a altres jaciments de països europeus, i es pot precisar molt si una peça és de la primera meitat del IV o de la segona meitat del III, perquè seguien unes modes i uns temes molt concrets. Després, en època romana, la ceràmica passa dels colors negrosos a un tipus vermellós ataronjat de color xocolata que es diuen sigil·lades perquè a vegades portaven un segell de terrissaire. Tenen molta menys qualitat que les peces gregues, que són increïbles, però tenien molta més difusió, perquè els romans ho feien tot en pla industrial. En determinades èpoques es posava de moda decorar amb conills o amb gladiadors o amb escenes eròtiques… I aquests lapsus de temps estan molt ben precisats, amb marges de vint anys.
El misteri Estefanos
Hi ha alguna peça que sigui especialment emblemàtica de les que s’hi han trobat a Adarró?
Aquí s’ha descobert de tot. De restes ibèriques s’hi ha descobert un altar petit on feien la cremació ritual de perfums. D’època romana s’ha descobert per exemple un fragment de rellotge de sol, i fa uns anys, el 2018, vam descobrir el que es diu una ofrena de fundació. Els romans igual que moltes altres cultures de l’antiguitat quan feien una obra nova o una reforma d’una casa important, feien una ofrena. Enterraven una gerra molt senzilla de ceràmica amb un ou de gallina a dins. Perquè l’ou de gallina era un símbol un element relacionat amb la fertilitat. I en aquest enterrament feien un ritual amb què demanaven ajuda als déus i els avantpassats perquè aquella casa funcionés bé: que les terres fossin fèrtils i tinguessin una bona producció, que les dones de la família també fossin fèrtils… La particularitat d’aquesta gerra que vam descobrir el 2018 és que va sortir pràcticament sencera, excepte per un copet, i hi havia més de mig ou conservat. Però el més interessant és que, en netejar la part exterior, va sortir un grafit en grec amb el nom d’una persona: Estefanos.
Per què està en grec i no en llatí?
En època romana la gent que tenia molts diners posava als seus fills professors d’origen grec. Quan Roma conquereix Grècia a mitjans del segle II abans de Crist van arribar a Roma molts esclaus cultes, i moltes famílies els van posar a càrrec dels seus fills. Els ensenyaven matemàtiques, literatura, filosofia i grec.
Qui podria ser aquest Estefanos?
Nosaltres tenim dues hipòtesis. Una, que va ser el propietari o el fill del propietari de la vil·la romana. Hi ha una segona hipòtesi que és més romàntica però poc probable, que és que fos un esclau de confiança, un professor. I que, en acabar de fer el ritual d’aquella ofrena, la família li demanés a aquest senyor que acabés d’enterrar la peça. I Estefanos, amb una espàtula, hi hauria escrit el seu nom abans d’enterrar-la. Aquesta hipòtesi és més romàntica, però és menys possible.
El topònim Darró o Adarró prové de la llengua indoeuropea i fa referència a dos accidents geogràfics: el “petit turó” de Sant Gervasi, i “l’aigua en moviment” dels aiguamolls que hi havia antigament a la zona.
Un dels jaciments més excavats de Catalunya
Les peces trobades a Adarró on s’exhibeixen?
Hi ha una part que està a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que és bàsicament una pinacoteca, però, també alberga una miscel·lània de col·leccions de tot signe de la Xina, l’Índia, Filipines, Amèrica Central, Egipte… I entre aquestes col·leccions hi ha una vitrina amb peces d´Adarró.
Existeixen plans de seguir les excavacions a Adarró?
Juntament amb Empúries, Ullastret i Olèrdola, Adarró és un dels jaciments catalans que es porta excavant de forma continuada durant més temps. Des que es va descobrir a finals dels setanta pràcticament s’ha excavat ininterrompudament. L’última campanya va ser un camp de treball el 2019. El 2020 i 2021 va quedar tallat per la COVID-19. I aquest any suposo que sí que podem tornar a engegar les excavacions.
Dades pràctiques
El poblat ibèric i la vil·la romana de Darró o Adarró, s’estén pel final del passeig marítim de Ribes Roges, a ambdós costats de la via del tren, i pel turó de Sant Gervasi.
Actualment, és visitable una part de les restes ibèriques situades al peu del turó. Corresponen bàsicament a un barri artesanal que va tenir l’activitat més gran els segles II i I aC. Hi ha un carrer principal amb voreres de pedra i porxos. A banda i banda hi ha una sèrie d’edificis on la planta baixa estava dedicada a l’activitat artesana i al primer pis se situaven els habitatges.
A la finca contigua es pot visitar també la part urbana de la vil·la romana establerta a començament del segle II dC.
A més, el conjunt arqueològic organitza un seguit d’activitats extraordinàries com recreacions històriques (Nit dels Museus, cap de Setmana Ibèric o Jornades Europees del Patrimoni), visites escolars i d’altres col·lectius, visites al Xalet del Nin… Totes aquestes iniciatives promogudes per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Vilanova són gratuïtes.
Gràcies per llegir, compartir en les teves xarxes socials i comentar!
